Article publicat al Diari de Tarragona amb motiu del 30 aniversari del tancament de la Llibreria Guàrdias de Tarragona.
El PDF es pot descarregar clicant aquí
dimarts, 11 de desembre de 2012
dimecres, 28 de novembre de 2012
ACTUACIÓ A 'LA LIBRERÍA PLATÓNICA'
Actuació a l'espectacle 'La librería platónica' (de Carlos Garrido), que es celebrarà el proper divendres 30 de novembre amb motiu del Dia de les Llibreries. La cita és a La Biblioteca de Babel a les 20 hores.
dissabte, 10 de novembre de 2012
PARTICIPACIÓ A LES VISITES NOCTURNES AL CEMENTERI DE PALMA
Interpretació d'un poema musicat de Christina Georgina Rossetti en el marc de les visites nocturnes al cementeri de Palma dels propers dies 16 i 17 de novembre. Cada dia, hi haurà dos passes a les 22 i a les 00 hores.
dimarts, 6 de novembre de 2012
divendres, 2 de novembre de 2012
SORPRESES A LA CISTELLA DE LA BICI
Des que la meva bicicleta dorm al carrer, trobo els objectes
més insospitats a dins la cistella. No només hi van a parar papers de plata,
llaunes de cervesa i capsetes de tabac, sinó que també hi apareixen vistoses
plomes d’ocells, joguines espenyades i peces de roba desparellades.
Un dia m’hi vaig trobar una octaveta. Em disposava a
llençar-la a la paperera quan, de sobte, el títol em va cridar l’atenció. “¿Conoces
el sentido de tu vida?”. El text que venia a continuació -una digressió pseudo
religiosa amb un cos de lletra i un interlineat inhumans- no tenia el menor
interès, però tot allò em va fer pensar. Podia imaginar perfectament una
senyora de mitjana edat -cabells tenyits de negre, baixeta, bolso creuat-
repartint els paperets al carrer. I, de la mateixa manera, veia amb claredat
una noia rossa molt moderna agafant amb displicència l’octaveta. Un segon més
tard, sense ni tan sols mirar-la, la llençava a la cistella de la meva bicicleta.
Com si fos una paperera.
Coneixia aquella noia el sentit de la seva vida? El coneixia
jo mateixa? Crec que no. Devall l’escepticisme i la fredor de la nostra
societat -la mateixa que ara cau a l’abisme- hi ha un corrent subterrani que
cerca respostes més enllà d’allò que pot veure o palpar. Amb major o menor
fortuna. Amb major o menor grau de friquisme. Posant de relleu les mancances
d’una comunitat amb molt poca ànima.
dimarts, 30 d’octubre de 2012
LA GRAN MENTIDA
A Xochimilco, una índia grossa i
morena ven rams de flors als turistes. Du un capell de palla amb un
llaç vermell i condueix una barca llargaruda, que li serveix per
acostar-se als visitants. Té la mirada trista, molt trista. I quan
algun d'aquells forasters, als quals accepta com un mal necessari,
l'apunta amb el seu teleobjectiu, es cobreix la cara amb el barret.
No li agrada sortir a les fotos.
L'agost de l'any 2009 vaig fotografiar
una venedora de flors a Xochimilco (Ciutat de Mèxic). Vaig
desenfundar la càmera -convenientment armada amb un zoom 70-300- i
li vaig captar una mirada melanconiosa abans que ella es tapés el
rostre. Va sortir una bona foto, que avui llueixo a una de les parets
de casa meva.
Però, què en sé jo d'aquella
senyora? Quan miro la foto, no puc evitar sentir-me un poc trista.
Aquella passejada en barca va estar molt bé, però em demano si de
tot allò en vaig treure alguna experiència profunda. Que realment
provoqués una espurna al meu interior més silenciós.
Els nous temps han posat a l'abast de
tothom els grans viatges. No hi ha lloc del món que se'ns
resisteixi. Visitem tribus africanes, naveguem en barca per Ha Long
Bay, admirem les formes del Canyó del Colorado, ens deixem colpejar
pel riu Ganges. Però, en el fons, seguim desconeixent allò
essencial. Ens fa tanta por conèixer-nos a nosaltres mateixos, que
el primer dia de vacances necessitem fugir com més lluny millor.
S'acaba la jornada a Xochimilco i la
senyora es treu el davantal de colorins per posar-se un còmode
xandall. El turista torna a casa i fica les fotografies a una carpeta
de l'ordinador. Tots dos posen punt i final a una de les grans
mentides de la nostra era.
diumenge, 28 d’octubre de 2012
ENTREVISTA A EL MUNDO
Entrevista publicada al diari El Mundo/El Día de Baleares el dissabte 27 de novembre, amb motiu de la presentació del repertori a La Biblioteca de Babel
El PDF es pot descarregar clicant aquí
El PDF es pot descarregar clicant aquí
dijous, 25 d’octubre de 2012
dimarts, 23 d’octubre de 2012
divendres, 12 d’octubre de 2012
LA MEVA PRIMERA GUITARRA
En lloc de germans, vaig tenir una guitarra. La recordo de
sempre, penjada de la paret del despatxet de casa. De tant en quant, el meu
pare l’agafava i tocava quatre acords. El ‘Romance Anónimo’ i Bob Dylan. La
mare s’inclinava més per les jotes tortosines apreses de l’avi, l’home de mar
que no vaig poder conèixer.
La guitarra me mirava. M’esperava. I un dia la vaig
despenjar. Era molt dura i les cordes em van ferir els dits tendres. Han passat
molts anys d’allò i avui un póster ocupa el seu lloc. Què se’n deu haver fet?
Molt me temo que va acabar recolzada a un contenidor verd. Sola i mig trencada,
exposada al vent i la pluja. Substituïda vilment per una altra de més bonica i
més nova.
Ara m’agradaria tenir-la entre les mans. Ella m’ajudaria a
reconstruir aquesta història. La guitarra va ser el principi d’una trajectòria
sense marxa enrere, de la qual recordo els fets cronològics però no tant les
sensacions. La memòria es compon d’esdeveniments però també de tactes, olors i
sons que et transporten directament al passat i et recorden allò que ets. Allò
que sempre has estat. Llàstima que moltes vegades els perdem per sempre.
dissabte, 6 d’octubre de 2012
ELS FANTASMES DE DAVANT CA MEVA
Tinc un edifici abandonat a davant ca
meva. Fa uns anys, era la seu central d'una coneguda cadena
d'òptiques. I els GPS dels mòbils, amb tota la seva tecnologia
avançada, encara hi segueixen remetent els clients.
Molt sovint, quan surto al carrer,
trobo gent despistada, mirant de manera alterna la pantalla del
telèfon i la vorera contrària. Me demanen: saps on és l'òptica?
I jo els dic que no s'hi esforcin, que fa molts anys que va tancar.
Però, realment està tancada?
Deshabitada? De vegades, a la nit, temo veure una cara fantasmagòrica
darrera una de les finestres brutes i negres. No seria del tot
impossible: els llums d'emergència encara s'encenen i si hi hagués
alguna cosa dedins l'edifici -i jo la volgués veure-, podria
distingir-ne perfectament els trets. Òbviament, la meva imaginació,
carregada d'imaginari cinematogràfic, veu una nena rossa, de rostre
molt blanc i en camisa de dormir. Sembla tranquil·la i m'observa
fixament.
Fins ara, no mirava mai les finestres
de l'edifici a la nit. Per si de cas. Però a partir d'avui començaré
a fer-ho. Perquè he arribat a la conclusió que no s'ha de tenir por
dels fantasmes. Tant si viuen a la casa del davant com si resideixen
a la pròpia. Tant si estan a defora com si arrelen molt endins.
divendres, 5 d’octubre de 2012
dijous, 4 d’octubre de 2012
divendres, 21 de setembre de 2012
ACTUACIÓ A ES POLVORÍ D'EIVISSA
El passat dia 18 de setembre, intervenció a Eivissa en el marc de la presentació del documental "Els paisatges de Joan Castelló" de Ramon Mayol. L'acte es va celebrar a Es Polvorí, a Dalt Vila, davant unes 50 persones, que van omplir tot el local.
dissabte, 15 de setembre de 2012
divendres, 14 de setembre de 2012
ACTUACIÓ A EIVISSA EL 18 DE SETEMBRE
Dia 18, a Es Polvori de Vila. Presentació del documental "Els paisatges d'en Joan Castelló" i primera actuació a Eivissa.
http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2012/09/08/ramon-mayol-presenta-documental-els-paisatges-joan-castello/576033.html?utm_source=rss
Subscriure's a:
Missatges (Atom)