dissabte, 6 d’octubre de 2012

ELS FANTASMES DE DAVANT CA MEVA


Tinc un edifici abandonat a davant ca meva. Fa uns anys, era la seu central d'una coneguda cadena d'òptiques. I els GPS dels mòbils, amb tota la seva tecnologia avançada, encara hi segueixen remetent els clients.

Molt sovint, quan surto al carrer, trobo gent despistada, mirant de manera alterna la pantalla del telèfon i la vorera contrària. Me demanen: saps on és l'òptica? I jo els dic que no s'hi esforcin, que fa molts anys que va tancar.

Però, realment està tancada? Deshabitada? De vegades, a la nit, temo veure una cara fantasmagòrica darrera una de les finestres brutes i negres. No seria del tot impossible: els llums d'emergència encara s'encenen i si hi hagués alguna cosa dedins l'edifici -i jo la volgués veure-, podria distingir-ne perfectament els trets. Òbviament, la meva imaginació, carregada d'imaginari cinematogràfic, veu una nena rossa, de rostre molt blanc i en camisa de dormir. Sembla tranquil·la i m'observa fixament.

Fins ara, no mirava mai les finestres de l'edifici a la nit. Per si de cas. Però a partir d'avui començaré a fer-ho. Perquè he arribat a la conclusió que no s'ha de tenir por dels fantasmes. Tant si viuen a la casa del davant com si resideixen a la pròpia. Tant si estan a defora com si arrelen molt endins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada