Des que la meva bicicleta dorm al carrer, trobo els objectes
més insospitats a dins la cistella. No només hi van a parar papers de plata,
llaunes de cervesa i capsetes de tabac, sinó que també hi apareixen vistoses
plomes d’ocells, joguines espenyades i peces de roba desparellades.
Un dia m’hi vaig trobar una octaveta. Em disposava a
llençar-la a la paperera quan, de sobte, el títol em va cridar l’atenció. “¿Conoces
el sentido de tu vida?”. El text que venia a continuació -una digressió pseudo
religiosa amb un cos de lletra i un interlineat inhumans- no tenia el menor
interès, però tot allò em va fer pensar. Podia imaginar perfectament una
senyora de mitjana edat -cabells tenyits de negre, baixeta, bolso creuat-
repartint els paperets al carrer. I, de la mateixa manera, veia amb claredat
una noia rossa molt moderna agafant amb displicència l’octaveta. Un segon més
tard, sense ni tan sols mirar-la, la llençava a la cistella de la meva bicicleta.
Com si fos una paperera.
Coneixia aquella noia el sentit de la seva vida? El coneixia
jo mateixa? Crec que no. Devall l’escepticisme i la fredor de la nostra
societat -la mateixa que ara cau a l’abisme- hi ha un corrent subterrani que
cerca respostes més enllà d’allò que pot veure o palpar. Amb major o menor
fortuna. Amb major o menor grau de friquisme. Posant de relleu les mancances
d’una comunitat amb molt poca ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada