dimecres, 11 de desembre de 2013

dissabte, 30 de novembre de 2013

PRESENTACIÓ DE 'PERIODISMO DESPUÉS DEL PERIODISMO'




Ja està! Ahir em varen arribar els exemplars de 'Periodismo después del periodismo', el meu primer llibre. Glups!

¿De què tracta? És una mena de reflexió sobre l'exercici del periodisme, agafant com a punt de partida alguns dels reportatges que vaig publicar a El Mundo / El Día de Baleares.

La presentació serà el 13 de desembre a la Biblioteca de Babel (carrer Arabí, 3), a les 20 hores. M'acompanyaran els amics Josep Maria Nadal Suau i Arantxa Andreu. Hi haurà música i bon ambient. No vos ho perdeu!

dissabte, 23 de novembre de 2013

'L'INFERN DE CABRERA' A DIARIO DE MALLORCA


Diario de Mallorca dedica avui aquesta notícia a 'L'infern de Cabrera', espectacle on vaig tenir el plaer de cantar la cançó 'Adéu a Cabrera'.

dilluns, 18 de novembre de 2013

CANÇÓ SOBRE ELS FRANCESOS DE CABRERA


El proper divendres, tindré l'oportunitat de fer la cloenda d'un espectacle molt especial. Es tracta d'una lectura sobre la tragica estança a Cabrera de milers de presoners francesos, entre els anys 1809 i 1814. El text, adaptat per Carlos Garrido, conta les peripècies d'un dels supervivents. En Rodo Gener és l'encaregat de posar veu a la lectura. Jo cantaré una cançó al final.

L'esdeveniment es durà a terme aquest divendres 22 de novembre a les instal·lacions de Diario de Mallorca. Cal fer una reserva prèvia al 664 471 163 o al mail carlosgarridoescenic@gmail.com

dijous, 12 de setembre de 2013

divendres, 6 de setembre de 2013

TORNEN LES VISITES NOCTURNES A BELLVER



Els propers dies 6, 13 i 20 de setembre, tornen les visites nocturnes al castell de Bellver. Un espectacle amb història, teatre, música i una il·luminació molt especial.

No vos ho perdeu! Una oportunitat única per veure, a la nit, les vistes de la ciutat des de la terrassa del castell. Una oportunitat única de conèixer la història de Bellver d'una manera profunda, sensorial i amena.

Reserves al 971 735 065 i castelldebellver@palma.es

diumenge, 1 de setembre de 2013

CONCERT AL CAFÈ ANTIQUARI



El proper dijous a les 20.30 hores, nou concert, en aquesta ocasió al Cafè Antiquari de Palma (Arabí, 5). Cantarem amb en Carlos Garrido cançons de l'EP 'Les veus de la nit', entre d'altres.

L'entrada és lliure.

divendres, 30 d’agost de 2013

CONCERT A LLUC



El proper dissabte 31 d'agost a les 20.30 h, farem un concert al Santuari de Lluc. Cantarem, entre d'altres, els temes de l'EP 'Les veus de la nit'. A més, l'espectacle també comptarà amb lectures del llibre 'Llànties de foc', de Joan Mascaró, i una il·luminació molt especial.

El concert es celebrarà al claustre del monestir (just davant l'entrada de l'església).

El preu és de 10 euros incloent el sopar. El Santuari també fa una oferta pels que vulguin quedar a dormir: concert + sopar + allotjament + berenar + piscina + museu = 38 euros.

dimecres, 10 de juliol de 2013

ACTUACIÓ A LA NECRÒPOLIS DE SON REAL



Els propers 2, 3 i 4 d'agost participaré, amb dues cançons, a l'espectacle "Els guerrers del passat tornen a Son Real". Consistirà en una lectura teatralitzada de la Ilíada, amb música, il·luminació i percussió.

dissabte, 22 de juny de 2013

CRÍTICA A 'DIARIO DE MALLORCA'


Aquesta és la crítica que va publicar el passat dijous 'Diario de Mallorca' sobre el disc 'Les veus de la nit'. En concret, va aparèixer al suplement 'Bellver'.

Per llegir-la, cliqueu a sobre la imatge. Si voleu una imatge amb major qualitat, cliqueu aquí

diumenge, 26 de maig de 2013

FOTOGRAFIANT 'LES VEUS DE BELLVER'







Imatges preses el passat divendres 24 durant l'espectacle 'Les veus de Bellver', visita dramatitzada i nocturna al castell de Bellver.

dimarts, 14 de maig de 2013

TOCANT AL PATI DE BELLVER


Tocar al pati de Bellver és un autèntic privilegi. La fotografia, feta per en Toni Miranda, correspon a la darrera visita nocturna al castell, celebrada el passat dia 10 de maig

diumenge, 21 d’abril de 2013

EN DIRECTE A 'LA MIRADA'


Fa uns dies, el programa La mirada d'IB3 va fer una connexió en directe a uns dels assajos de Les veus de Bellver. Aquí hi podreu veure el fragment on canto La llegenda de l'Ametler, que forma part de l'espectacle.

dimarts, 16 d’abril de 2013

COMENCEN 'LES VEUS DE BELLVER'



El proper divendres començam les visites nocturnes al castell de Bellver. Es tracta d'un espectacle dirigit per Carlos Garrido que fa un recorregut a través de la història del castell, posant especial èmfasi en els aspectes més emocionals i sensorials.

L'actor Rodo Gener és l'encarregat de posar veu als diferents personatges que passaren pel castell (Gaspar Melchor de Jovellanos, Alexandre Jaume, François Aragó...) i el guitarrista Antoni Miranda musicarà alguns dels passatges. Jo interpretaré una cançó al final de l'espectacle.

El públic s'anirà movent per les diferents estances del castell de la mà de Carlos Garrido, que contextualitzarà i introduirà els textos llegits i interpretats per Rodo Gener.

La il·luminació, pensada especialment per a l'ocasió, ha estat dissenyada per Dominic Hull i també hi participen Miquel Marquès i Adrià Ferrà.

Les places per divendres ja estan exhaurides, però encara en queden per als dies 24 de maig i 7 de juny (hi ha dues sessions, a les 21 i 23 hores). Per reservar, cal fer-ho al telèfon 971 735 065 o al e-mail castelldebellver@palma.es

dijous, 11 d’abril de 2013

CONCERT A L'ESPAI XOCOLAT



Imatge de la presentació del CD 'Les veus de la nit' a l'Espai Xocolat.

La fotografia és d'en Jordi Avellà

Llegiu la crònica aquí

dimarts, 9 d’abril de 2013

PRESENTACIÓ DE 'LES VEUS DE BELLVER'



Diario de Mallorca s'ha fet ressò de la presentació de 'Les veus de Bellver', l'espectacle que es durà a terme a partir del proper 19 d'abril al castell de Bellver.

Es tracta de visites dramatitzades i musicades que faran un recorregut a través de la història del castell. Es duran a terme de nit.

Per llegir la notícia completa, clicau aquí

diumenge, 7 d’abril de 2013

'LES VEUS DE LA NIT' A LA PREMSA



El Mundo s'ha fet ressò del concert de presentació de 'Les veus de la nit', que serà dimecres a les 19 hores a l'Espai Xocolat.

Per llegir la pàgina completa, clicau aquí

divendres, 5 d’abril de 2013

PRESENTACIÓ DE 'LES VEUS DE LA NIT'



El dimecres, a les 19 hores, presentem a l'Espai Xocolat (Font i Monteros, 18) el CD 'Les veus de la nit'. Incorpora les cançons que s'interpretaran a les visites nocturnes al Castell de Bellver, el Cementeri de Palma i Son Real. M'acompanya Carlos Garrido a la guitarra elèctrica i presenta Ramon Mayol, de Produccions Aïllades.

Per a més informació, clicau aquí

diumenge, 10 de març de 2013

A L'ESTUDI GRAVANT 'LES VEUS DE LA NIT'




Aquests dies estem gravant l'EP Les veus de la nit. Tindrà cinc cançons, les mateixes que representarem en visites nocturnes a diferents monuments de l'illa.

Una d'elles (un poema de Christina Rossetti) ja es va poder sentir a les visites al cementeri de Palma, celebrades el passat mes de novembre.

Esperem presentar el disc a començaments d'abril.

dilluns, 25 de febrer de 2013

NOU GARRIDIARIO A DOMICILI



Aquest dijous, tornarem a fer el Garridiario a un domicili particular. L'espectacle serà, com sempre, un repàs irreverent i mordaç de l'actualitat, a càrrec de Carlos Garrido. Jo hi cantaré algunes cançons i també hi haurà un convidat sorpresa. És a les 21 hores.

Cal reservar les entrades al e-mail culturaacasa@gmail.com. A l'anterior edició es van exhaurir! Valen 5 euros cadascuna.

La casa on es celebra l'espectacle no es dóna a conèixer al públic fins el mateix dia de la funció.

No vos ho podeu perdre!

Per a més info, clicau aquí

dijous, 14 de febrer de 2013

ELS PAÏSOS DESCONEGUTS




La il·lusió. Aquell anhel irrefrenable capaç de moure muntanyes. Aquell desig que et mantenia desperta la vigília de reis, impossible aclucar els ulls. Aquell batec que poblava la imaginació d'imatges brillants i situacions electritzants, on tot era possible.

De petita hi havia una cosa que em feia molta il·lusió: tenir una bola del món.

Però no una bola del món qualsevol. Havia de tenir una bombeta a dins. Per poder contemplar el relleu dels continents i el nom de les ciutats en la foscor més absoluta.

Un dia el meu pare es va presentar amb l'anhelat regal. Durant tot aquell any em vaig passar les horabaixes inspeccionant països, muntanyes, paral·lels i meridians. A la llum del dia, el globus mostrava les separacions polítiques entre estats i regions; però en la íntima obscuritat de la meva habitació -el llum filtrant-se a través dels foradets de les persianes- apareixien serralades, rius i deserts. Quina profunditat devia tenir la mar allà on el blau es tornava tan fosc? Com devia ser caminar per les plaques de gel del Pol Nord?

Vint anys després, els mapes segueixen tenint per a mi la mateixa màgia. El mateix magnetisme. Tants llocs per descobrir, la majoria dels quals, molt probablement, no veuré mai. Però una cosa ha canviat. Després d'alguns viatges per països distants he arribat a la conclusió que, en el fons, tots els llocs s'assemblen. Les diferències culturals, climàtiques i idiomàtiques són molt interessants i obren la ment, però amaguen també una mateixa veritat profunda: la d'unes persones cercant el seu camí en un món que molt sovint els resulta incomprensible.

De vegades, els majors misteris i les regions més desconegudes es troben a la mateixa ciutat on vivim.

De vegades, els països més distants es troben a dins de nosaltres mateixos.

dijous, 31 de gener de 2013

LA BUIDOR DELS DOBLERS



L'atmosfera és agradable. La temperatura és agradable. La música, agradable. Les cambreres et somriuen de manera molt agradable. La moqueta fa que el tacte del terra sigui agradable.

A un racó, una noia tecleja frenèticament en una tableta digital. De tant en quant, mira furtivament el seu smartphone, un d'aquells models per a executius. Tot en ella és perfecte. El maquillatge, l'ombra d'ulls, el to del pintallavis. El pentinat, la caiguda de la melena, la brillantor dels cabells. Els texans tenen aquell color precís, ni molt ni poc gastat. I el jersei de coll alt, amb costures circulars a les mànigues, li cau amb suavitat a sobre el cos de top model, esculpit al gimnàs tres cops per setmana.

S'aixeca de la taula i tria un pastís de la gelera. De xocolata. La cambrera l'hi porta en un reguitzell de per favors i gràcies. Però ni el tasta. Passen els minuts -durant els quals continua teclejant- i el pastís segueix allà, amb els seus reflexes golafres d'anunci. Llavors en demana un altre, ara de poma, i requereix que s'enduguin el de xocolata, intacte. Agafa la forquilla i l'esmicola poc a poc, amb superioritat i menyspreu. A mesura que es fica les engrunes a la boca, a la cara se li dibuixa un rictus de profunda insatisfacció.

La noia que tens al davant té molts doblers, però és incapaç de gaudir d'una cosa tan senzilla com un pastís. Ho podria comprar pràcticament tot, però precisament per això no valora res. I rere tota aquesta aparença d'executiva perfecta i sofisticada s'amaga en realitat una gran infelicitat.

El seu posat és tan fals com el del lloc que ha triat per menjar el pastís de xocolata.

A fora fa un fred desagradable. El vent és desagradable i cau un plugim molt desagradable. Però el fred, el vent i la pluja almanco són de veritat.

dilluns, 28 de gener de 2013

ACTUACIÓ AL GARRIDIARIO DE BUTXACA




Aquest dijous a les 21 hores, nova participació al Garridiario. En aquesta ocasió, l’informatiu més irreverent del panorama periodístic balear tindrà com a escenari un domicili particular. 

Imprescindible reserva a culturaacasa@gmail.com

Aportació de 5 euros.

Més info clicant aquí

dimecres, 23 de gener de 2013

CONCERT A L'EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS DE VICENÇ SASTRE


El pròxim divendres dia 25 de gener, Vicenç Sastre celebra els darrers dies de la seva exposició de dibuixos i aquarel·les "Portells i portals" al cafè i restaurant S'Oli Tretze (Plaça Banc de s'Oli 13). Amb tal motiu, tindrà lloc una presentació de la seva obra a càrrec de Carlos Garrido, que va col·laborar amb Sastre en diverses publicacions. L'acte contarà a més amb un concert musical a càrrec de Mariona Forteza, que interpretarà tant temes seus com algunes versions.

Vicenç Sastre és dibuixant i il·lustrador, i dedica aquesta col·lecció d'aquarel·les a diferents mostres d'arquitectura popular mallorquina, des dels monuments talaiòtics fins a les possessions.

L'acte comença a les 20 hores.

dilluns, 21 de gener de 2013

LA MEMÒRIA DE LA PEDRA




Diuen que a les profunditats de la terra hi viu la Mallorca remota. En Joan Pericàs així ho investigava. Amb l'ajuda d'un company -i d'una escala de corda-, baixava per avencs i cavitats subterrànies i allà, a la fosca més fonda, hi recol·lectava molses i falgueres. Sostenia amb passió que aquells vegetals que ell collia eren els mateixos que fa milers d'anys poblaven tota l'illa. Amb els canvis climàtics i la pujada de les temperatures al llarg de la història, les petites plantes s'havien refugiat poc a poc en aquestes grutes misterioses, a recer de la calor i la humitat sufocant.

La idea em va captivar des del principi. En aquell avenc que en Joan assenyalava -que es mostrava als meus ulls fosc i enigmàtic- hi havia petits organismes d'un verd quasi fosforescent, testimonis d'un passat carregat de misteris i incògnites. A la màgia que desprenen talaiots i construccions prehistòriques, s'hi afegia aquí el magnetisme que sempre tenen els forats subterranis. Un pessigolleig alimentat per viatges literaris al centre de la terra i les sensacions que ens deixa a la infantesa l'observació atenta de pous i cisternes, dels quals mai veus el final.

Llavors em va caure la tapa de la càmera. Vaig treure el cap per fotografiar l'avenc i la peça, que no estava ben subjecta, es va desprendre. Clac, clac, clac... I després silenci. I foscor. En Joan em va prometre que quan tornés a buscar més molses la rescataria. Però no va poder: una maleïda malaltia se'l va endur poc temps després.

Els anys i les generacions passen a una velocitat vertiginosa. Mentre, nosaltres vivim pensant que som els únics. Però el passat sempre queda imprès a les entranyes de la pedra. Quina sort que encara queda gent que, com en Joan, s'aventura en mons desconeguts i ens ho recorda.

dijous, 10 de gener de 2013

EMPESOS PER LA MAR




Contràriament a allò que la majoria pensa, les platges quan són més interessants és a l’hivern. Alliberades dels banyistes, els para-sols i les màquines que les despullen de plantes protectores, tornen a la seva essència. Recuperen la seva personalitat real.

És llavors quan apareixen a l’arena els objectes més insospitats. Sabates -òbviament desparellades-, plàstics de tota mena i vidres gastats per l’erosió. De vegades, fins i tot pots arribar a topar amb instruments que no t’esperaries mai, com ara un d’aquells inhaladors per a asmàtics.

Però allò realment interessant -a banda de la varietat d’estris i materials- és com aquests objectes poden arribar a despertar la curiositat i la imaginació. Veus una xancla de goma i penses: qui la devia portar? I t’imagines un mariner barbut i de cabells blancs esgrogueïts intentant controlar un veler a la deriva. És un gran misteri: no sabem d’on provenen ni tampoc quant de temps duen voltant pel món, de platja en platja, únicament sotmesos als capritxos del vent i les corrents marines.

Quina llàstima que de vegades els retirin quan arriba el bon temps. Com si només fossin incòmodes desperdicis. Ignorant el seu valor real i les ensenyances que se’n desprenen. Aquelles que ens parlen del lligam íntim i sentimental -perpetuat durant segles- amb llocs i persones geogràficament molt distants.

dilluns, 7 de gener de 2013

ELS INQUILINS DEL PASSAT


La casa on vaig créixer està construïda a sobre la mar. Allà on s'eleven els seus deu pisos de pedra de Santanyí, anys enrere només hi havia aigua.

Aquesta idea em trasbalsava de petita. Tot el meu món es sustentava en un terreny guanyat a la badia. Si m'hagués pujat a la màquina del temps d'H. G. Wells -aquella que permetia veure la transformació del món a mesura que el seu ocupant viatjava a tota velocitat a través dels segles-, en molts pocs anys m'hauria trobat envoltada d'aigua salada i peixos.

Pot ser que per això me n'anés a viure al centre històric tot d'una em vaig emancipar. A un pis amb més de cent anys d'història, escales atrotinades i rajoles cantaires. M'agradava estirar-me al llit i pensar qui devia haver dormit abans a la meva habitació, veient les mateixes bigues que jo ara contemplava.

Estem tan acostumats a mirar-nos el melic, que molt poques vegades pensem que només representem un petit moment en la llarga història de la nostra ciutat. Un gra d'arena en una platja tan extensa que es perd en la llunyania. Un lloc poblat de personatges misteriosos i desconeguts, amb costums, vestits i idiomes de vegades molt diferents als nostres. Però iguals en allò essencial. Amb problemes i alegries molt similars als que tenim ara. Amb les mateixes preguntes.

Torno a casa els pares, m'estiro al llit i miro el sostre que un dia veurà una persona que no coneixeré mai.

dijous, 3 de gener de 2013

PARAULES A NINGÚ


Poques coses m’agraden més que escoltar música mentre condueixo. Les estrofes i les melodies es succeeixen mentre el paisatge transcorre pel parabrisa i les finestretes. Els escenaris de la ciutat, sobradament coneguts de caminar-los, adquireixen llavors una naturalesa totalment diferent, dotats ara d’una banda sonora que els fa ser més interessants, més bells.

És així com l’altre dia vaig descobrir un personatge nou a la ciutat. Una noia que, vestida amb roba de colors -leggins fins a mitja cama, samarreta ampla i esportives-, increpava algú en direcció a la balconada de Cort. Era al mig de la plaça i gesticulava molt, com si estigués interpretant una obra de teatre clàssica. Jo circulava amb el meu corsa i no vaig poder evitar girar-me cap a l’altre costat i mirar el notable edifici, no fos cas que, efectivament, hi hagués qualque polític allà a la façana. Però no, ningú.

En els pocs segons que vaig trigar en travessar la plaça, durant els quals em van arribar esmorteïdes -i intel·ligibles- les paraules de la noia a través dels vidres, vaig arribar a la conclusió que aquella persona no estava bé del cap. I encara ho vaig tenir més clar quan, dos o tres dies més tard, la vaig tornar a veure al mateix lloc i en actitud idèntica.

Però tot allò em va fer pensar. Aquella no era una imatge nova, l’havia vist desenes de vegades en pel·lícules d’època. Un home o una dona predicaven, pujats a sobre una capsa de fusta, en mig d’una massa de gent indiferent, envoltats de fang, carros i gallines. Sovint estaven bojos, però de vegades eren els únics que veien clarament les coses.

No estarem tornant al passat? De cada vegada hi ha més imatges que, com les de la noia de Cort, ens indiquen que s’està produint un evident retrocés temporal. De moment, tot i les altes xifres de l’atur, seguim vivint com ho fèiem abans, enlluernats encara pels temps de l’abundància. Però arribarà un moment en què la realitat ens posarà al nostre lloc. Llavors serà tard. I, potser, ens en penedirem de no haver escoltat la noia de Cort. D’haver passat de llarg amb el cotxe mentre escoltàvem música.