dijous, 10 de gener de 2013

EMPESOS PER LA MAR




Contràriament a allò que la majoria pensa, les platges quan són més interessants és a l’hivern. Alliberades dels banyistes, els para-sols i les màquines que les despullen de plantes protectores, tornen a la seva essència. Recuperen la seva personalitat real.

És llavors quan apareixen a l’arena els objectes més insospitats. Sabates -òbviament desparellades-, plàstics de tota mena i vidres gastats per l’erosió. De vegades, fins i tot pots arribar a topar amb instruments que no t’esperaries mai, com ara un d’aquells inhaladors per a asmàtics.

Però allò realment interessant -a banda de la varietat d’estris i materials- és com aquests objectes poden arribar a despertar la curiositat i la imaginació. Veus una xancla de goma i penses: qui la devia portar? I t’imagines un mariner barbut i de cabells blancs esgrogueïts intentant controlar un veler a la deriva. És un gran misteri: no sabem d’on provenen ni tampoc quant de temps duen voltant pel món, de platja en platja, únicament sotmesos als capritxos del vent i les corrents marines.

Quina llàstima que de vegades els retirin quan arriba el bon temps. Com si només fossin incòmodes desperdicis. Ignorant el seu valor real i les ensenyances que se’n desprenen. Aquelles que ens parlen del lligam íntim i sentimental -perpetuat durant segles- amb llocs i persones geogràficament molt distants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada