dijous, 3 de gener de 2013

PARAULES A NINGÚ


Poques coses m’agraden més que escoltar música mentre condueixo. Les estrofes i les melodies es succeeixen mentre el paisatge transcorre pel parabrisa i les finestretes. Els escenaris de la ciutat, sobradament coneguts de caminar-los, adquireixen llavors una naturalesa totalment diferent, dotats ara d’una banda sonora que els fa ser més interessants, més bells.

És així com l’altre dia vaig descobrir un personatge nou a la ciutat. Una noia que, vestida amb roba de colors -leggins fins a mitja cama, samarreta ampla i esportives-, increpava algú en direcció a la balconada de Cort. Era al mig de la plaça i gesticulava molt, com si estigués interpretant una obra de teatre clàssica. Jo circulava amb el meu corsa i no vaig poder evitar girar-me cap a l’altre costat i mirar el notable edifici, no fos cas que, efectivament, hi hagués qualque polític allà a la façana. Però no, ningú.

En els pocs segons que vaig trigar en travessar la plaça, durant els quals em van arribar esmorteïdes -i intel·ligibles- les paraules de la noia a través dels vidres, vaig arribar a la conclusió que aquella persona no estava bé del cap. I encara ho vaig tenir més clar quan, dos o tres dies més tard, la vaig tornar a veure al mateix lloc i en actitud idèntica.

Però tot allò em va fer pensar. Aquella no era una imatge nova, l’havia vist desenes de vegades en pel·lícules d’època. Un home o una dona predicaven, pujats a sobre una capsa de fusta, en mig d’una massa de gent indiferent, envoltats de fang, carros i gallines. Sovint estaven bojos, però de vegades eren els únics que veien clarament les coses.

No estarem tornant al passat? De cada vegada hi ha més imatges que, com les de la noia de Cort, ens indiquen que s’està produint un evident retrocés temporal. De moment, tot i les altes xifres de l’atur, seguim vivint com ho fèiem abans, enlluernats encara pels temps de l’abundància. Però arribarà un moment en què la realitat ens posarà al nostre lloc. Llavors serà tard. I, potser, ens en penedirem de no haver escoltat la noia de Cort. D’haver passat de llarg amb el cotxe mentre escoltàvem música.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada