dijous, 14 de febrer de 2013

ELS PAÏSOS DESCONEGUTS




La il·lusió. Aquell anhel irrefrenable capaç de moure muntanyes. Aquell desig que et mantenia desperta la vigília de reis, impossible aclucar els ulls. Aquell batec que poblava la imaginació d'imatges brillants i situacions electritzants, on tot era possible.

De petita hi havia una cosa que em feia molta il·lusió: tenir una bola del món.

Però no una bola del món qualsevol. Havia de tenir una bombeta a dins. Per poder contemplar el relleu dels continents i el nom de les ciutats en la foscor més absoluta.

Un dia el meu pare es va presentar amb l'anhelat regal. Durant tot aquell any em vaig passar les horabaixes inspeccionant països, muntanyes, paral·lels i meridians. A la llum del dia, el globus mostrava les separacions polítiques entre estats i regions; però en la íntima obscuritat de la meva habitació -el llum filtrant-se a través dels foradets de les persianes- apareixien serralades, rius i deserts. Quina profunditat devia tenir la mar allà on el blau es tornava tan fosc? Com devia ser caminar per les plaques de gel del Pol Nord?

Vint anys després, els mapes segueixen tenint per a mi la mateixa màgia. El mateix magnetisme. Tants llocs per descobrir, la majoria dels quals, molt probablement, no veuré mai. Però una cosa ha canviat. Després d'alguns viatges per països distants he arribat a la conclusió que, en el fons, tots els llocs s'assemblen. Les diferències culturals, climàtiques i idiomàtiques són molt interessants i obren la ment, però amaguen també una mateixa veritat profunda: la d'unes persones cercant el seu camí en un món que molt sovint els resulta incomprensible.

De vegades, els majors misteris i les regions més desconegudes es troben a la mateixa ciutat on vivim.

De vegades, els països més distants es troben a dins de nosaltres mateixos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada